Què és aquest soroll?

Avui a la classe, durant el matí he tingut sanglot i he volgut que els nens i nenes escoltessin el so que produeix per parlar-ne. La mestra que està amb mi n'ha sentit el so i s'ha produït aquesta conversa:

Ella: Ohh!!! Què és això?
Nens/es: El què?
Ella: Escolteu, escolteu. Què pot ser aquest soroll?
Jo: Respirant fluixet i esperant a que em vingués un altre sanglot m'he quedat callada i no hem sentit res i ells i elles amb unes cares d'atenció increïbles (mecahis!! que no hem sentit cap més sanglot!).

De cop un nen s'aixeca i diu:

- Ui! Espera que jo vaig a mirar què pot ser aquest soroll, que sóc molt valent. (I mentrestant s'aixeca i amb una cara d'expectació comença a caminar i va dient...) Potser és un elefant o potser un ocell!!

Els altres infants se l'han quedat mirant al·lucinats i nosaltres dues també!!! Ens hem mirat com dient... UAU!!!! Quina imaginació i quines ganes de descobrir coses!!

-Heu de saber que ara a l'aula estem remarcant això de ser molt valents i de fer d'exploradors ;) jejejeje. D'aquí l'anècdota d'avui.

Bon dia són les 8

Cada matí quan entra a l'escola sobre les 8 del matí, aquesta nena ens diu per l'intèrfon: BON DIA SÓN LES 8. Tal com ho fa l'Antoni Bassas al programa de Catalunya ràdio, que escolta al cotxe mentre ve cap a l'escola amb el pare.

Avui, quan ha entrat a l'escola hem tingut aquesta conversa:

Nena: Avui no he sentit al Sr. Avorrit
Jo: Quin senyor avorrit?
Nena: Perquè he vingut molt tard.
Jo: Molt tard no, has vingut d'hora avui. Però, escolta, quin senyor avorrit dius?
Nena: El que diu bon dia són les 8! (La seva expressió ha estat de però com pots no saber qui vull dir??!!??)
Jo: El de la radio?
Nena: Sí. El del cotxe del papa.
Jo: I com es diu aquest senyor?
Nena: No ho se, potser un dia li podem posar un nom. Vale?
Jo: Sí! i tant!

I per mi mateixa pensant... pobre Bassas... si sabés què diuen d'ell, jejeje.

Ratatouille

Així funciona la seva ment...

Avui un nen ha portat la pel·lícula de Ratatouille en DVD a la bossa per ensenyar-nos-la i quan ho ha fet ha remarcat que a la portada es veu el cuiner "dolent" amb cara de pomes agres mirant al cuiner "bo".

A l'entrada a la classe, el nen me l'ensenya i em diu:
-mira aquest senyor està enfadat
Al que jo li contesto:
- Perquè dius que està enfadat?
I una nena que ens escoltava i també coneixia la portada de la pel·lícula salta molt ràpidament:
- Perquè aquest senyor (senyalant al bo) vol anar al parc i aquest (el dolent) no vol i s'enfada.

M'he quedat parada i no he sabut què contestar-li.

Aquestes són realment les coses importants per ells. Poder gaudir del que els agrada!

Anar al lavabo

Mentre anem a fer pipís i caques al lavabo sempre conversem amb els nens i nenes de diferents coses. Un dia vam estar parlat de com ho feiem per fer pipí o caca.

Jo: Per fer pipí què feu?
Una nena: Apreto
Jo: I què apretes?
Nena: El cul
Jo: El cul? per fer pipí?
Nena: I per fer caca, apreto el cul.
Jo: Per fer caca sí que apretes el cul, però per fer pipí segur que apretes una altra cosa. Què et sembla que apretes?
Nena: No ho se.
Jo: La vulva, oi?
Nena: Si, la vulva. Perquè tenim tres forats.
Jo: Quins són els tres forats?
Nena: El del cul, el de la vulva i el melic.

Menjar

Una nena que no havia dinat gaire quan es va llevar de la migdiada va fer un gest com de caure a terra. Quan va tornar a estar de peu, va dir:

Uix, caic. Potser és que no he menjat molt, oi?

Ser gran i petit

Comentari fet per una nena de 2 anys quan parlàvem de ser grans o petits.

"Gemma jo ara sóc una mica gran i una mica petita. Sóc una mica gran perquè faig el menjar a les meves nines i les pentino i sóc una mica petita perquè no se fer el menjar als meus papes."

Les idees clares i la xocolata espesa